una nueva luz sobre los faros de las islas | una nova llum sobre els fars de les illes | new light on island lighthouses
Foto del Faro de n'Ensiola ubicado en Cabrera | Foto del Far de n'Ensiola situat a Cabrera| Photography of the n'Ensiola lighthouse located in Cabrera
Faros

BUSCADOR

Pots fer servir el desplegable de l'esquerra per accedir directament als continguts de qualsevol far.

Si ho prefereixes pots fer servir el cercador per accedir al contingut per paraules clau .

Glossari

Abast nominal: Distància a què es pot distingir la llum d’un far quan la visibilitat atmosfèrica és de 10 milles nàutiques.

Far: Senyal marítim lluminós amb un abast nominal de 10 milles nàutiques o més. Quan el senyal té un abast nominal menor es qualifica com a balisa.

Xemeneia: Peça cilíndrica de vidre que s’inseria als becs per protegir la flama i evitar que s’apagués.

Fumívor: tub metàl•lic fixat a l’interior de l’òptica i en el qual s’introduïa la xemeneia del bec o llum per facilitar-ne la combustió.

Llampada: Cada un dels intervals de llum que es percep quan s’observa un far.

Destellador: dispositiu encarregat de produir una llum intermitent. L’ús d’un destellador implica la utilització d’una òptica fixa, sense rotació, ja que l’aparença lluminosa rítmica la produeix el mateix destellador.

Gasogen: Dispositiu emprat en la segona i tercera dècada del segle XX, per a elaborar gas acetilè amb el qual produir l’enllumenat del far.

Llum Chance: Llum d’incandescència de vapor de petroli fabricat per la casa Chance Brothers de Birmingham, i molt utilitzat als fars espanyols durant molts anys.

Llum Maris: Llum alimentat amb parafina o petroli, que utilitzava una o dues metxes, i que va ser emprat en fars de petit o mitjà abast.

Llum Moderador: Llum alimentat amb oli d’oliva i que disposava d’èmbols per a la impulsió del combustible al bec.

Llum Mecànic: Llum alimentat amb oli d’oliva que emprava un mecanisme de rellotgeria amb pesos per impulsar el combustible a bec.

Llum Aladí: Llums que utilitzaven un sistema mixt de metxa i capçó, i que van ser habituals als fars de petit abast o com a llums d’emergència en els de mitjà abast.

Llanterna: Estructura de vidre i muntants metàl•lics que protegeix l’òptica i els llums del vent i la pluja  i que permet alhora que la llum del far pugui veure’s.

Llanterna aeromarítima: Llanterna amb la cúpula envidrada de manera que les llampades són vistes també per la navegació aèria. Per això és indispensable que l’òptic tingui uns prismes especials que emetin els feixos de llum simultàniament cap a l’horitzó i cap al cel.

Màquina de rotació: Sistema de rellotgeria amb un remuntament de pesos, que s’implantava als fars que havien de tenir òptiques giratòries. Aquestes màquines eren les encarregades de produir la rotació de l’òptica. El torrer havia de pujar els pesos fins a la part superior de la torre, fins i tot repetides ocasions en la mateixa nit quan la torre era de poca altura.

Milla nàutica: mesura emprada en distàncies marines que correspon a 1.852 metres.

Bec: dispositiu incorporat a un llum on s’introduïen les metxes amb què produir la flama necessària per al llum.

Ocultació: Cada un dels intervals de foscor entre dos llampades que es percep quan s’observa un far.

Òptica Catadiòptrica: Òptica les lents i prismes del qual utilitzen la reflexió i la refracció de la llum per obtenir l’abast lluminós necessari.

Òptica fixa: Òptiques sense rotació, que s’han de combinar amb un destellador per produir una aparença lluminosa rítmica.

Òptica diòptrica: Òptica amb lents que només produeixen la refracció de la llum. Solen ser emprades en fars de menor abast respecte a què utilitzen òptiques catadiòptriques.

Ordre d’un far: En el segle XIX els fars es classificaven en 6 ordres, seguint una pràctica francesa. Aquesta classificació es basava en la distància focal de l’òptica del far, sent els de 1r ordre i els més potents, fars amb òptiques de 900 mil•límetres de distància focal i els de 6è, els de menor abast, fars amb òptiques molt més petites de 150 mil•límetres de distància focal.

Període: Durada de la seqüència de llampades i ocultacions d’un far abans de tornar a repetir-se. Per exemple l’aparença lluminosa del far de Portopí té un període de 15 segons en el que s’observen dues llampades de llum.

Sistema opticogiratori: Conjunt d’òptica i màquina de rotació que produeix l’aparença lluminosa d’un far. Antigament els fars d’ocultacions disposaven en aquest sistema d’unes pantalles giratòries amb què ocultar periòdicament la llum.

Teixos: També anomenats “galets”. Eren unes petites rodes metàl•liques sobre les quals se sustentaven les òptiques giratòries. Aquest antic sistema de rotació produïa una aparences lluminoses amb períodes molt llargs. Posteriorment aquest sistema es va substituir per un altre sense teixos i amb unes cubetes amb mercuri on suren les òptiques i es produeixen girs més ràpids i per tant períodes rítmics més curts.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.