Foto del Faro de n'Ensiola ubicado en Cabrera | Foto del Far de n'Ensiola situat a Cabrera| Photography of the n'Ensiola lighthouse located in Cabrera
Faros

BUSCADOR

Pots fer servir el desplegable de l'esquerra per accedir directament als continguts de qualsevol far.

Si ho prefereixes pots fer servir el cercador per accedir al contingut per paraules clau .

Sistemes òptics

agustin_fresnel

FRESNEL

El físic francès Agustín Fresnel és una de les figures més emblemàtiques en l’àmbit de la senyalització marítima, ja que a ell es va deure la incorporació dels sistemes òptics a l’enllumenat de fars i balises a pràcticament tot el món.

El primer far a disposar d’aquest tipus de lents va ser el de Corduan (França) l’any 1823. A causa de l’èxit obtingut, es va anar implantant progressivament en molts altres fars com el sistema més eficaç per a millorar elsabasts lluminosos.

Amb el disseny de Fresnel es reduïa considerablement lagrandària del lent i s’aconseguien al mateix temps importantsabasts.

ÒPTIQUES FIXES PER A FARS DE 6º ORDRE

Les òptiques que l’Administració espanyola va adquirir durant lasegona meitat del segle XIX eren principalment fabricades per tres cases franceses: Lepaute, Sautter i Barbier & Benard (més tard BBT). Posteriorment, al començament del segle XX, va començar a importar alguns aparells òptics alemanys del constructor Julius Pintsch, però va ser a partir de la segona dècada quan la casa sueca AGA, fundada per l’inventor Gustav Dalen, en va prendre el relleu.

A les Balears els fars de més abast construïts arran del pla de 1847 van ser els de 2n ordre, algunes de les òptiques dels quals estan ara instal•lades a l’exposició de Portopí. Però la gran majoria consistien en fars de 6è ordre, com per exemple Cala figuera, Maó, Botafoc, cap Blanc, cap Salines, Sa Creu, Alcanada o Portocolom. Les òptiques emprades en aquests fars de 6è ordre van ser de 30 cm de diàmetre, amb una part central diòptrica i dos cossos, un de superior i l’altre d’inferior, d’anells catadiòptrics que podien variar en nombre. La llum que emetien era blanca fixa i empraven uns llums moderadors d’oli específics per a aquests fars de poc abast.

1-1917_alcanada

Com a conseqüència del “Pla de Reforma de l’Enllumenat” (1902), van començar a implantar-se els nous sistemes de rotació mitjançant màquina de rellotgeria i flotador de mercuri. El primer far de l’arxipèlag que va disposar d’aquesta tecnologia va ser el de Punta de l’Avançada, inaugurat el 1905. A la resta de fars el procés de reforma es va produir, principalment, en dues etapes ben diferenciades.

En la segona década del segle XX, i molt especialment l’any 1917, es van implantar als fars de 6è ordre uns sistemes de pantalles giratòries que van eliminar l’anterior aparença de llum fix i el van convertir en la majoria dels casos en llum d’ocultacions.

Posteriorment, al final de la tercera dècada, i especialment el 1928, es van adaptar moltes de les antigues òptiques de 2n ordre al nou sistema de gir amb flotadors de mercuri.

489__280x_esquema_lentes_cat

ÒPTICA DEL FAR DE L’ILLA DE L’AIRE

Aquesta òptica de 2n ordre va ser construïda per la casa francesa Sautter i va començar a funcionar al far de l’Illa de l’Aire (Menorca) el 15 d’agost de 1860. Pertany al tipus d’òptiques giratòries del primer Pla d’Enllumenat i, per tant, amb un sistema de galets (petites rodes metàl•liques on es recolzava l’òptica) per a produir el gir de l’aparell. L’aparença que produïa era de llampades aïllades cada minut i el llum utilitzat, un Degrand amb pistons. Es va mantenir en servei fins 1965 i va ser l’últim sistema antic de rotació per galets emprat a les Balears.

3-illadelaire

ÒPTICA DE TRAMUNTANA (DRAGONERA) I PORTOCOLOM

Va estar instal•lada originàriament el 1910 al far de Tramuntana, accionada mitjançant una remunta de pesos i il•luminant amb llum Maris d’una metxa. Però arran de l’automatització el 1960, gràcies a la implantació dels nous sistemes Dalen accionats a través de vàlvula solar, va estar retirada d’aquest far i posteriorment instal•lada l’any 1965 al de Portocolom, amb motiu de la inauguració de l’enllumenat elèctric. D’aquest últim far va estar retirada al seu torn el 1996. En ambdós fars va produir una aparença lluminosa de 2 llampades blanques cada 10 segons.

6-capllebeig

ÒPTICA DE CAP LLEBEIG

Aquesta és una de les òptiques méssingulars de tota l’exposició, no sols per l’espectacular disseny, sinó també per la manera en què va haver de ser traslladada des de Dragonera fins al far de Portopí. Va començar a prestar servei al far de Llebeig el 1910. Produïa una característica de llampades aïllades cada set segons.

El 1969 es va desmuntar i va deixar de prestar servei, i al seu lloc ho va fer un “aparell universal” (dispositius provisionals d’enllumenat) fins a la inauguració del nou sistema automàtic Dalen l’estiu de 1971.

El 1980, les dificultats que oferia el trasllat del basament a causa del considerable pes, van motivar la petició de suport a la 6a Flota de l’Armada Nord-americana, perquè, amb algun dels helicòpters, el transportessin fins a les dependències de la futura exposició.

 

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.